Versió en àudio (pots llegir i escoltar simultàniament)
Senyora del imaginari portentós
Platejat estel que guies el desig i la passió
Clara mitjalluna dalt la fosca de la nit
Diana salvatge, casta i pura donzella
Verge caçadora, blanca com la neu dels cimalls
Ets melodiosa a la manera del so de l’arpa
i rius en el murmuri dels baixants de les aigües
Els teus passos lleugers, sempre a la requesta
són fimbradissos com les tiges de les flors al vent
En la batuda, foragites la volada dels ocells
i espantes a les salvatgines del bosc
però amanyagues la tendra sol•licitud d’una daina
també rendida i mansoia als teus peus
Primera Gran Mare de l’home
la prenyadura del teu ventre,
a vessar de bens i esperances,
és la curulla olla de la creació
A la gatzoneta i obscenament oberta de cames
ofereixes una vulva amiga
per calmar aquets neguits
que fan possible la vida (1)
Oh Senyora del poder de la terra,
foragiteu les ombres
i per la llavor i l’arrel
Per la poncella i la tija
Per la fulla, la flor i el fruit
Per la vida i per l’amor
Us invoco i emplaço, dolça i estimada Primavera,
a que se’m davalleu ben a dins
a les entranyes del cos
als orígens dels sentits
i al principi del instint
Encertat per les armes de la Deala seguiré per marges i fondalades
feliç, fent del instant la eternitat
Agullonat com una presa fugissera
ben allunyat dels campanars cristians
i de qualsevol castració que em postri, aturi o travi
al topant de la mort, la seguiré.
I a les cruïlles dels camins al pleniluni,
fet de la natura del isard
i la fresa barroera del senglar,
només impuls
pura ona,
la seguiré.
Estel fugaç,
no gaire més,
una pedra,
una carculla,
un quest,
potser, res més.
ULISES EN AIGÜES D'ITACA
Vas arribant a l'illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l'eixida
són ombres que Penèlope somia.
Vas arribant a l'illa: els roquerars,
com el temps l'Odissea, els bat la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva absència
ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penèlope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l'illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar empremta,
perquè no has existit: ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar-lo alguna dona,
però en el somni d'un poeta cec
continues salvant-te. Al front d'Homer,
etern i rigorós, cada trenc d'alba
un solitari Ulisses desembarca.
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l'eixida
són ombres que Penèlope somia.
Vas arribant a l'illa: els roquerars,
com el temps l'Odissea, els bat la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva absència
ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penèlope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l'illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar empremta,
perquè no has existit: ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar-lo alguna dona,
però en el somni d'un poeta cec
continues salvant-te. Al front d'Homer,
etern i rigorós, cada trenc d'alba
un solitari Ulisses desembarca.
Joan Margarit
